Vegetació de la Platja
Un sistema natural
Espai Natura
Vegetació
La platja es un sistema natural
Ens agrada veure la platja neta i preparada per gaudir-ne durant l’estiu i tot l’any, però més enllà del seu ús, la platja és un hàbitat natural que compta amb comunitats vegetals pròpies. Les plantes que formen part de la vegetació arenícola són generalment petites plantes herbàcies que estan adaptades a viure en substrats sorrencs molt fràgils, inestables, salins i permeables a l’aigua.
Aquestes plantes s’han adaptat per ocupar diferents espais segons l’estructura i profunditat de la platja. Als espais més oberts i davant del front dunar apareixen plantes que no trobarem enlloc més que no sigui una platja. L’esporòbol (Sporobolus pungens), el jull de platja (Elymus fractus) i el rave de mar (Cakile maritima) formen comunitats vegetals baixes i poc denses.
La retenció de sorra mitjançant barreres afavoreix la formació de petites morfologies dunars que poden ocupar plantes com el melgó marí (Medicago marina), la lleteresa de platja (Euphorbia paralias) o l’espectacular lliri de mar (Pancratium maritimum) amb les seves flors blanques.
A les zones més allunyades del mar i darrera del cordó dunar s’incrementa la diversitat d’espècies i és fàcil trobar-hi el panical marí (Eryngium maritimum), el gavó (Ononis natrix), el timó marí (Teucrium polium) i la malcòmia (Malcomia littorea), entre altres.
El pla de gestió afavoreix la biodiversitat d’espècies d ela platja
Els hàbitats sorrencs de la platja i les espècies que hi viuen pateixen una forta pressió per la freqüentació humana i la urbanització del litoral. Tant la recuperació de l’estructura dunar com la plantació i consolidació de la vegetació d’aquest hàbitat, són accions del Pla de Gestió de la Platja que es retroalimenten amb la finalitat de tenir una platja que faci compatible els seus usos amb la qualitat ambiental. L’ordenança municipal prohibeix la presència de gossos a la platja des de Setmana Santa fins al 31 d’octubre.
No totes les plantes són benvingudes
La platja i el litoral és també un espai on moltes espècies exòtiques troben les condicions propícies per colonitzar-lo. Algunes tant abundants com l’atzavara (Agave americana) i el dit de bruixa (Carpobrotus edulis) estan catalogades com espècies invasores i tenen un impacte directe en el desplaçament d’espècies autòctones i la pèrdua de biodiversitat.
La platja de Calafell
Preguntes Freqüents
En aquest apartat de preguntes i respostes intentarem solucionar tots els dubtes que tinguis sobre la vegateció.
Quin tipus de plantes creixen a la platja?
La vegetació psammòfila, arenícola o sabulícola és aquella vegetació adaptada a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals.
Les plantes que formen part d'aquest tipus de vegetació, que s'anomenen psammòfiles, tenen adaptacions diverses que els permeten créixer sobre la sorra, malgrat la inestabilitat i permeabilitat d'aquest substrat. D'altra banda, sovint han de desenvolupar una tolerància a la salinitat, sobretot a les platges i dunes litorals, on el mar aporta grans quantitats de sal.
Quins animals viuen a les plantes de la platja?
Hi ha fauna pròpia dels sorrals costaners presents que tenen un elevat grau de protecció. És per tant un espai amb una elevada biodiversitat que cal conèixer i respectar.
Que fem amb les plantes no autòctones?
Les espècies no autòctones, invasores o naturalitzades es retiren del sistema duna-platja en totes les platges del municipi. Aquestes accions es fan manualment i de forma sistemàtica com a mínim un cap a l´any fins esgotar el banc de llavors i tenir aquest espai amb la màxima biodiversitat possible. Durant el 2023 un equip de 3 persones han estat durant tres mesos per retirar aquest tipus de vegetació de les platges.
Es poden tocar les plantes?
No, les plantes de la platja són sers vius i tenen funcions ecològiques i estructurals necessàries per mantenir l`equilibri dels ecosistemes. No està permès arrencar-les o tocar-les o malmetre-les.
Per què són tan importants les dunes?
Primerament, són una reserva d’arena per a la pròpia regeneració natural de les platges. Els vents dominants a les zones costaneres tenen un circuit de moviment natural de les arenes, cap a l’interior en uns casos i cap a la platja en uns altres.
D’aquesta manera, les platges són més estretes després dels temporals, la major part de l’arena de la platja queda sota l’aigua, i més amples quan han estat exposades un cert temps a un onatge més suau; en aquest cas l’arena ha emergit i disposa, per tant, de major superfície en sec per als banyistes i els usuaris de la platja.
Són elements del paisatge d’un valor ecològic enorme. Les dunes constitueixen la zona de transició natural entre la línia de costa i els espais d’aiguamolls rics en biodiversitat i vitals per a la bona salut del planeta a nivell global, serveixen de barrera protectora de la costa, frenen l’avanç dels onatges i eviten inundacions costaneres.
Posseeixen una riquesa de fauna i de vegetació exclusiva d’aquestes àrees de trànsit entre aigües salades i semidolces o dolces. Singularitzen les costes del nostre país, on creixen espècies endèmiques protegides per la Directiva Hàbitat de la Unió Europea (UE).
Com es dona el desenvolupament de les plantes a la platja?
La vegetació de la platja o front dunar
Són comunitats vegetals herbàcies, molt obertes, baixes, formades per un nombre molt reduït d'espècies, però altament especialitzades, de manera que no es troben enlloc més que en aquests ambients litorals. Són característics d'aquest tipus de vegetació el jull de platja (Elymus farctus), el rave de mar (Cakile maritima) o l'esporobolus (Sporobolus pungens).[1]
La vegetació de les crestes de les dunes
Són comunitats herbàcies, obertes i majoritàriament baixes, tot i que les condicions rigoroses però matisades respecte a la platja o el front dunar, permeten un major desenvolupament d'aquestes comunitats. La biodiversitat hi és molt més remarcable, tot i que segueixen sense trobar-s'hi espècies no especialment adaptades a aquest entorn.
En són característiques plantes com el borró (Ammophila arenaria),[1] el melgó marí (Medicago marina), la lleterassa de platja (Euphorbia paralias), el lliri de mar (Pancratium maritimum),[1] la campaneta de mar (Calystegia soldanella), etc.
La vegetació de rereduna
Les comunitats de rereduna ja presenten algunes espècies arbustives com la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta) o una subespècie litoral d'ungla de gat (Ononis natrix ramosissima). Són, doncs, comunitats més denses i altes, que varien molt la seva composició florística en funció de la microtopografia de la rereduna.
Són característics d'aquest ambient, a banda de les anteriorment citades, la creuadeta marina (Crucianella maritima), la silene de platja (Silene nicaensis), el timó marí (Teucrium polium dunense), el Panical marí (Eryngium maritimum), etc.
Les màquines de neteja de la platja passen pel damunt de les plantes?
No, la zona de madelers o de recuperació dunar amb vegetació, es neteja manualment. Es retira la runa, s`eliminen les espècies invasores, es retiren les espècies que poden ser molestes en els accessos, passeres i zones adjacents al mur del Passeig marítim i es treuen els residus no propis de les dunes de forma manual i sistemàtica. Mai amb maquinaria.
